“Va deixar escrit: La manera com
ens parlava la pluja, esquitxant les façanes i dibuixant-hi mapes. La manera
com ens parlava la pluja i com la ingoràvem nosaltres. Va deixar escrit: S’evaporarà
l’última gota d’aigua del món i no hi haurà càmeres retransmetent-ho en
directe. No quedarà ningú. L’astre rei suspès al cel i, sobre la inmensa
planícia, la petita gota que, en un segon, es perdrà per sempre, sense fer
soroll. Una mosca s’aturarà als morros d’un camaleó i es fregarà les potetes. Els
últims cadàvers humans hauran esdevingut ja cossos putrefactes, i després
borbolleig de cucs, i després ossos, i després pols: el vent farà la resta. La
mosca alçarà el vol. I llavors sí. Llavors el cameleó obrirà la boca i, d’una
fuetada precisa amb la llengua, l’engolirà. Va deixar escrit: Tres mil
aplicacions al mòbil però, a pèl, som incapaços d’identificar l’arbre que fa la
flor lila. Hem negligit les cançons dels avis.”
