“En definitiva, ningú que visqui a
despoblat pot dir que la pluja li agrada. A la muntanya hi ha coses a fer, i si
l’aigua és massa abundant, sempre en passa alguna. En el fons, la pluja només
la gaudeixen les persones que s’acotxen amb mantes, gats, i beuen infusions
calentes mentre miren sèries a la tele. Aquest elogi de la pluja fins fa
quatre dies només era una excentricitat de marqueses que es medicaven amb
mercuri i que s’allitaven satisfetes d’imaginar-se els rodamóns passant fred a
la intempèrie.”
A l’època del fred, si no plou hi ha boira. Aquesta puja a poc a poc des de la costa, acaronant les muntanyes. És una massa grisa o blanca amb un contorn exacte. Té un aire tan espectral que la gent dels verals li’n diu, amb una engruna de basarda, la Processó Blanca. Quan aquest monstre pastós s’enfila per les muntanyes, és impossible veure res dos metres més enllà del nas.”
A l’època del fred, si no plou hi ha boira. Aquesta puja a poc a poc des de la costa, acaronant les muntanyes. És una massa grisa o blanca amb un contorn exacte. Té un aire tan espectral que la gent dels verals li’n diu, amb una engruna de basarda, la Processó Blanca. Quan aquest monstre pastós s’enfila per les muntanyes, és impossible veure res dos metres més enllà del nas.”
