“Una vella dama russa –sé que era russa perquè era la vella comtessa que havia escapat de les pàgines intemporals d’ El jugador de Dostoievski- caminava amb esma i el seu vestit discret, d’un blan trencat, disimulava perfectament la figura d’un gosset menut amb el pelatge del mateix color que el vestit i que l’elegant senyora duia al braç amb suficiència. L’acompanyava amb una maleta a la mà, mig metre per darrere, una dona bastants anys més jove que ella. Era una dona gens discreta, amb molt de pit, que vestia una brusa ajustada i estampada amb la falsa pell d’un animal africà treta de les terceres rebaixes d’una muntanya de vestits de mercat ambulant.”
