miércoles, 30 de septiembre de 2020
Quino (1932-2020)
lunes, 28 de septiembre de 2020
Algo huele mal...
domingo, 27 de septiembre de 2020
No diguis res – Patrick Radden Keefe
“Per fi, el Divendres Sant, les parts van sortir i van
anunciar que havien arribat a un pacte que tots podien acceptar, un mecanisme
per posar fi a un conflicte que feia tres dècades que durava. Irlanda del Nord continuaria
formant part del Regne Unit, però amb la seva pròpia assemblea i amb forts
lligams amb la República d’Irlanda. L’acord reconeixia que la majoria de la població
de l’illa desitjava una Irlanda unida, però també que la major part de la població
dels sis comtats del nord preferien continuar formant part del Regne Unit. El
principi clau era <<consentiment>>: si, en algun moment, una
majoria dels habitants del nord volgués unir-se a Irlanda, els governs del
Regne Unit i d’Irlanda tindrien <<l’obligació vinculant>> de fer
cumplir aquesta tria. Però fins que arribés aquest moment, Irlanda del Nord
continuaria formant part del Regne Unit, i el Sinn Féin acceptava renunciar al
seu principi d’abstenció i permetre que els seus representants participessin en
la nova assemblea.”
jueves, 24 de septiembre de 2020
El pistolero uruguasho
A sus casi 34 años, se va al Atlético de Madrid del Cholo Simeone,
no se me ocurre otro destino mejor para seguir explotando sus condiciones de
killer, si le respeta esa rodilla que la temporada pasada empezó a fallarle...
Buen trabajo aquí y buena suerte allá, nen.
6 temporadas
283
partidos oficiales
198
goles (3ª posición ranking histórico de goleadores)
97
asistencias
13
títulos
1 Bota
de Oro
miércoles, 23 de septiembre de 2020
Juliette Gréco (1927-2020)
martes, 22 de septiembre de 2020
Love Minus Zero/No Limit – Bob Dylan
Mi amor habla como el silencio sin
ideales ni violencia. Ella no tiene que decir que es fiel; en cambio, ella es
sincera como el hielo, como el fuego. La gente lleva rosas y hace promesas en cada
momento. Mi amor ríe como las flores, los seductores no pueden comprarla. En
los mercadillos y paradas de autobús, la gente habla sobre situaciones, lee
libros, repite citas, dibuja conclusiones en la pared, algunos hablan sobre el
futuro. Mi amor habla suavemente, sabe que no hay mayor éxito que el fracaso, y que
el fracaso no es ningún éxito. La capa y la espada se mecen, las damas
encienden las velas en las ceremonias de los jinetes, incluso el peón abriga un
rencor. Estatuas hechas de cerillas se desploman unas contra otras. Mi amor
pestañea, no se inmuta, sabe demasiado para discutir o juzgar. El puente
tiembla a medianoche, el médico rural divaga, las sobrinas de los banqueros buscan
la perfección esperando otros regalos traídos por hombres sabios. El viento
aúlla como un martillo, la noche sopla fría y lluviosa, mi amor es como un
cuervo en mi ventana, con un ala rota.
VÍDEO: Amor bajo cero/Sin barreras
1/08/1971 – Madison Square Garden, New York
sábado, 19 de septiembre de 2020
Belfast

Actualment llegint “No diguis res” la traducció al català a càrrec de
Ricard Gil de “Say Nothing: A
True Story of Murder and Memory in Northern Ireland-“ - Patrick Radden Keefe publicada per Edicions del Periscopi.
Aquesta meravellosa foto dels carrers de Belfast apareix a
la pàgina 17. L’edifici és Divis Flats construit entre 1966 i 1972 (veure referencia a la pàg.50).
PHOTO: Jez Coulson – State of Atrophy / Insight-Visual
*Esta novela también ha sido publicada recientemente en castellano con el título de “No digas nada” por Reservoir Books.
lunes, 14 de septiembre de 2020
L’any del mico – Patti Smith
“La vora del somni, una vora que evoluciona! O més aviat una
visitació, una premonició de coses a venir, com un eixam terrible de mosquits,
núvols negres que enfosquien els camins de la mainada que va i ve amb
bicicleta. Els límits de la realitats’havien reconfigurat d’una manera que
semblava necessari tornar a apamar aquella topografia apedaçada. El que calia
era una mica de pensament geomètric per endreçar-ho bé. Al fons del calaix de l’escriptori
hi havia un parell de tiretes, una postal descolorida, una mina de llapis i un
full plegat de paper de calcar, que em va semblar una sort increïble. Vaig enganxar
el paper de calcar a la paret i vaig intentar entendre aquell paisatge imposible,
però només em sortia un diagrama desgavellat, que tenia tota la lógica improbable
d’un mapa del tresor dibuixat per un nen.”