“A vegades, al vespre, els meus
pares jugaven a cartes amb els veïns. Les rialles i el fum s’enfilaven per les
escales fins a la meva habitació. Exclamacions en finès i suec. Una meravella:
la cascada de les fitxes de pòquer i el sacseig dels glaçons. Aquella manera
tan singular que tenia la mare a l’hora de repartir. Els xiulets fugaços mentre
barrejava les cartes i el clec-clec-clec de quan les posava sobre la taula.”
