“Semblava que la cara de la mare estigués a punt de
trencar-se. És difícil de descriure. Era com veure una bola de vidre que cau a
càmera lenta. Aquella mil·lèsima de segon en què el vidre ja ha picat a terra i
encara és una bola, però ja té esquerdes pertot arreu i saps que de seguida
deixarà de ser una bola.”
