“Encara dormien sempre junts com ho havien fet des de la
primera nit, feia tants anys, al vell llit de matrimoni tou del dormitori de
baix, tot i que ara ell estava malalt i s’estava morint i durant la nit no
parava de bellugar-se al llit. Ella havia insistit a quedar-se al seu costat,
no volia sentir parlar de res més. Ara la nit era estranya i solitària, i
estava desolat, sense ella. Es va despertar a les tres, va anar al bany, va
tornar al llit i es va quedar molta estona despert, fins que l’habitació es va
començar a veure una mica grisa i va poder distinguir els poms de llautó dels
calaixos i el mirall de la porta de l’armari.”
