El tiempo es oro… ¿del que cagó el moro?

 

“¡Como si se pudiera matar el tiempo sin insultar a la eternidad!”

Henry David Thoreau (1817-1862)

El lector – Bernhard Schlink

 

«Des que Hanna abandonà la ciutat, vaig trigar un temps a deixar d’estar a tot arreu al seu aguait, a acostumar-me a les tardes sense ella, a fullejar llibres sense qüestionar-me si eren bons per llegir en veu alta. Va passar un temps fins que el meu cos ja no anhelava el seu; de vegades m’adonava jo mateix, dormint, que la buscava amb els braços i les cames, i el meu germà va informar diverses vegades a taula que, de nit, jo havia cridat «Hanna». També recordo hores de classe en que únicament la somiava, únicament pensava en ella. La sensació de culpa que m’havia torturat les primeres setmanes es va anar perdent. Evitava passar per davant de casa seva, agafava d’altres carrers, i mig any després els meus pares es van traslladar a un altre barri. No l’havia pas oblidada, Hanna, però amb el temps el seu record va deixar d’acompanyar-me, restà enrere, com resta enrere una ciutat quan el tren continua endavant. Es allà, en algun lloc darrera teu, i sempre pots anar a cerciorar-te’n. Però quin sent té?»

Publicat per Columna Edicions/Planeta DeAgostini (Coberta edició Univers). Primera edició: abril de 1999. Títol original: Der Vorleser (1995). Traducció de Carme Gala. Premis: Hans Fallada Prize (1997), Laure Bataillon (1997), Prix des libraires du Québec - Roman-nouvelles-récit (1997), Evangelischer Buchpreis (2000), Eeva Joenpelto (2001). Adaptació al cinema: The Reader - Stephen Daldry (2008). 174 pàgines.

Robert Duvall (1931-2026)

 

El pa dels àngels – Patti Smith

 

     «Ara que m’havia alliberat de les normes de la religió, era lliure de pensar com volgués. La ment era com una trena amb molts cabells entrellaçats que ho contenien tot. Tota la història, tot el coneixement a punt de revelar-se si aconseguies desxifrar el codi. La cara de Jesucrist, l’arca de l’aliança, el número de telèfon de Déu, les zones no descobertes de l’univers i les aventures sense fi dels personatges de ficció. Naixem amb una ment, oberts a tot, sense por, sense límits coneguts, però amb cada nova regla que ens imposen, la restricció la divideix. A l’edat de la raó aprenem a viure, en relació al món, a l’ordre social, buscant un equilibri entre la imaginació i el món que respirem. Creia que la saviesa i els misteris sagrats existien en un llenguatge secret que vivia en els meus llibres, escrits per persones que devien conèixer lletres d’alfabets antics. Els llibres em van atreure abans de poder llegir-los, hi intuïa coses extraordinàries. Tot i que havia llegit molts llibres, encara no havia pensat a escriure el torrent interminable d’idees que em fluïen pel cap. Semblava natural sent lectora; els llibres els escrivien els altres. Vaig començar a escriure, però res aconseguia expressar un món interior brillant. Encara no havia trobar la meva veu».

Publicat per Club Editor. Primera edició: novembre de 2025. Títol original: Bread of Angels (2025). Traduït per Ricard Gil. 304 pàgines.

El niño que miraba el mar - Luis Eduardo Aute

 

Cada vez que veo esa fotografía
que huye del cliché del álbum familiar
miro a ese niño que hace de vigía
oteando el más allá del fin del mar.
 
Aún resuena en su cabeza el bombardeo
de una guerra de dragones sin cuartel
su mirada queda oculta, pero veo
lo que ven sus ojos porque yo soy él.
 
Y daría lo vivido
por sentarme a su costado
para verme en su futuro
desde todo mi pasado
y mirándole a los ojos
preguntarle ensimismado
si descubre a su verdugo
en mis ojos reflejado
mientras él me ve mirar
a ese niño que miraba el mar.
 
Ese niño ajeno al paso de las horas
y que está poniendo en marcha su reloj
no es consciente de que incuba el mal de aurora
ese mal del animal que ya soy yo.
 
Frente a él oscuras horas de naufragios
acumulan tumbas junto al malecón
y sospecha que ese mar es un presagio
de que al otro lado espera otro dragón.

Audio/Cortometraje: AQUÍ

Pelham Uno Dos Tres – John Godey

 

     «Mientras esperaba la llegada del Pelham Uno Dos Tres, Ryder miró a los que se hallaban donde pararía el primer vagón y los observó sin demasiada curiosidad. Eran cuatro, cuatro de los que querían ir los primeros. Un joven negro, con su traje de fantasía y sus ojos acostumbrados a mirar la muerte. Un puertorriqueño, delgado, menudo, con una manchada guerrera verde campaña. Un abogado −al menos, parecía un abogado−, con una cartera de documentos, sus ojos penetrantes y su aspecto reflexivo. Un muchacho de unos diecisiete años, cargado de libros de texto, gacha la cabeza y con la cara llena de granos. Cuatro. «No cuatro personas −pensó Ryder−, sino cuatro unidades.»

     Tal vez lo que iba a pasar los curaría de su manía de meterse en el primer vagón.
     Llegó el Pelham Uno Dos Tres. Las luces de posición, ámbar y blanca, de su techo, parecían dos ojos de colores distintos. Debajo de ellas, los constreñidos focos, que eran los verdaderos ojos del tren, parecían oscilar, por un efecto óptico, como llamitas de vela agitadas por el viento».

Publicado por Círculo de Lectores. Edición de 1974. Título original: The Taking of Pelham One Two Three (1973). Traducción: J. Ferrer Aleu. 3 adaptaciones al cine (1974, 1998, 2009). 300 páginas.

BCNegra 2026 - Malavida

 

Dates: Del 2 al 9 de febrer de 2026

Cartell: Joan Alturo

Premi Pepe Carvalho: Mick Herron

Programa (Català/Castellano): AQUÍ