«Les parpelles de la dona
tremolen. Semblen un frec vibrant de dobles ales d’insecte. Clou els ulls amb
força i els torna a obrir. En el moment d’obrir-los és como si esperés ser
traslladada a un altre lloc».
«L’alba, quan camines a
través de l’aire fred, una passa rere l’altra, i t’adones de l’escalfor i de la
fragilitat del cos humà. L’alba, quan tots els cossos traspuen uns colors blaus
i els ulls, nets del somni del qual acabes de despertar, els absorbeixen com un
miracle».
«Si la neu és el silenci
que cau del cel, potser la pluja són frases llargues que es precipiten
interminables.
Les paraules cauen sobre les voreres, sobre els terrats dels edificis de ciment, sobre els bassals negres. Esqueixen.
Lletres en llengua materna s’acaramullen en les gotes de pluja negra.
Traces rodones i rectes, punts efímers.
Comes i signes d’interrogació de cos arronsat».
Les paraules cauen sobre les voreres, sobre els terrats dels edificis de ciment, sobre els bassals negres. Esqueixen.
Lletres en llengua materna s’acaramullen en les gotes de pluja negra.
Traces rodones i rectes, punts efímers.
Comes i signes d’interrogació de cos arronsat».
Publicat per La Magrana / Penguin Random House. Segona reimpressió: octubre del 2024. Títol original: 희랍어 시간 (2011). Traducció d’Hèctor Bofill i Hye Young Yu. Premis: Nobel de Literatura 2024. 176 pàgines.
