“OCTUBRE ÉS UN PARPALLEIG. Les pomes
que fa un minut pesaven tant a l’arbre ja no hi són i les fulles són grogues i
escadusseres. El gebre ha il·luminat de cop milions d’arbres en tot el país.
Els que no són perennes són una combinació de bellesa i sordidesa, fulles
daurades i de vermell ataronjat, després marrons i a terra.
Els dies són inesperadament suaus. No
sembla que l’estiu sigui tan lluny, de fet, si no fos per l’escurçament del
dia, amb el mandrós allargament de la foscor i la humitat als extrems, la
placidesa de les plantes en el seu replegament i les perles de condensació als
fils de teranyina tibant entre les coses.
Sembla un error que els dies càlids
caiguin tantes fulles.
Però les nits són fresques i cada cop
més fredes.
Les aranyes, als coberts i a les cases,
guarden els sacs d’ous als racons del sostre.
Els ous de les papellones de l’any
vinent s’amaguen a la part de sota de les herbes, s’escampen per les tiges d’aspecte
mort a l’erm, camuflats i invisibles en els matolls i les branques coberts de
malesa.”
Traducció de Dolors Udina
