ICEBLINK
“Iceblink
és una llum blanca que apareix prop de l’horitzó, sobretot a la part inferior
dels núvols baixos, resultant de la reflexió de la llum en un camp de gel
situat immediatament a sota. Aquest efecte lumínic va ser apreciar tant pels
inuits com pels exploradors que buscaven el pas del Nord-oest per orientarlos i
navegar de manera segura.
Preguntant-me per quin és el viatge, o la intriga que regeix
aquesta narració, intueixo que hi ha alguna cosa a descubrir, i fins que no ho
faci no podré tancar-la. Hi ha d’haver una conquesta. De moment el territorio
no m’és visible. Si ho fos, no escriuria. No és un viatge banal, ni més segur
que el dels exploradors: sento que m’hi jugo la vida. Les trames i els
personatges prefabricats dels escriptors se’m fan estranys de la mateixa manera
que m’és imposible saber el passat i el futur de les persones amb qui ens
creuem. Vénen a nosaltres i se’n van, sense que sovint entenguem el significat
de la seva arribada i del seu comiat. Ells porten a dins les seves trames, i
sovint no ens fan partícips de les figures que estan creant. Les accions dels
altres, i de vegades les nostres mateixes, ens són un misteri. Les narracions
en tercera persona són tanques de seguretat. Els narradors omniscients, pura
arrogància. Potser penso això perquè no sóc escriptora, només una exploradora
de les meves possibilitats textuals, que són limitades. La narració com a lloc
on construir ficcionalment la memòria, que és construida, parcial, voluble, i que
serà reinventada de nou en el text i per això sempre és destruïda de nou en el
text. Aquella destral amb què trencar el mar gelat que ens habita.
Symsonia.”
