«Hi va haver una mica
d’emoció mentre intentaven fugir, una cursa caòtica per les muntanyes, el so de
les sirenes, i fins i tot hi havia hagut una ràfega de bales. L’italià era un
imbècil. No sabia estafar i no sabia fer anar un revòlver. Tres bales li van
travessar el pit, i en aquella carretera de muntanya, amb els cotxes i les
motos negres apropant-se. Ella es va arronsar d’espatlles quan li van posar les
manilles. Es va tornar a arronsar d’espatlles quan la van condemnar. Eren coses
de la vida, i llavors era qüestió de portar-se bé i somriure dolçament als
vigilants i matrones, i dir bon dia cada matí. Durant dos anys va somriure i
dir bon dia a la presó estatal per a dones, li van reduir la condemna de cinc
anys i li van concedir la llibertat provisional».
Publicat per Edicions 62. Seleccions de la Cua de Palla (vol. 86). Primera edició: desembre de 1988. Títol original: Behold this Woman (1947). Traducció d’Eugeni Riaza. 190 pàgines.
