miércoles, 19 de marzo de 2025

Escrit al cos – Jeanette Winterson

 


     «Darrerament he pensat molt en la mort, la finalitat que té, la discussió que acaba a mitges. Si una de les parts no havia acabat, per què l’altra se n’ha anat? I per què sense avisar? Fins i tot la mort després d’una llarga malaltia arriba sense avís previ. El moment que t’havies preparat amb tanta cura t’ha agafat per sorpresa. Les tropes han irromput per la finestra i s’han endut el cos i el cos ja no hi és. El dia abans de dimecres passat, en aquesta època ara fa un any, eres aquí i ara no. Per què no? La mort ens redueix a la lògica desconcertada d’una criatureta. Si ahir sí, avui per què no? I on ets?
     Bestioles fràgils d’un planeta blau, envoltades d’anys llum d’espai silenciós. Els morts troben la pau més enllà del tentinejar del món? Quina pau ens queda a la gent a qui no se’ns pot tornar el millor dels amor ni per un dia? Alço el cap cap a la porta i crec que en veuré a l’entrada. Sé que és la teva veu la que sento al passadís, però quan surto corrents el passadís és buit. No puc fer res per canviar les coses. Has tingut l’última paraula.
     Les papallones a l’estómac desapareixen i torna el dolor apagat. De vegades penso en tu i tot em roda. La memòria em puja al cap, xampany que m’emborratxa. Tot el que vam fer. Si em diguessin que aquest era el preu a pagar hauria accedit a pagar-lo. Això em sorprèn; que amb el dolor i la destrossa arribi un raig de reconeixement. Va valer la pena. L’amor val la pena».

Publicat per Edicions del Periscopi. Primera edició: febrer de 2024. Títol original: Written On The Body (1992). Traducció de Bel Olid. Premi:  Lambda Literary Award for Lesbian Fiction (1994). 208 pàgines.