“Estaràs sol,
perquè cal estar sol per perdre’s i veure-ho tot. Hi ha ciutats, i aquesta n’és
una, en les quals qualsevol companyia és un pes. Cal passejar-hi com qui
divaga, amb les mans a les butxaques i el cor encongit.
T’enfilaràs pels
carrers, obriràs pesades portes de fusta que no estan mai tancades amb clau,
acariciaràs l’impacte deixat a les parets per bales que van abatre
sindicalistes, artistes, militars, mestres, persones anònimes, criatures. Fa
segles que el sol il·lumina les terrasses d’Alger i fa segles que assassinem
gent en aquestes mateixes terrasses.”
