miércoles, 17 de enero de 2018

Si això és un home – Primo Levi


     “Sabem d’on venim: els records del món de fora omplen els nostres somnis i les nostres vigílies, ens adonem esfereïts que no hem oblidat res, cada record evocat sorgeix davant nostre dolorosament nítid.
     Però a on anem no ho sabem pas. Potser podrem sobreviure a les malalties i eludir les tries, potser fins i tot suportar el treball i la fam que ens consumeixen: i després? Aquí, allunyats momentàniament dels renecs i dels cops, podem endinsar-nos en nosaltres mateixos i meditar, i aleshores es fa clar que no tornarem. Hem viatjat fins aquí en els vagons precintats; hem vist marxar cap al no-res les nostres dones i els nostres fills; convertits en esclaus hem desfilat cent vegades endavant i endarrere cap a l’esforç mut, extingits en l’ànima abans que no ho siguem per la mort anònima. No tornarem. Ningú no ha de sortir d’aquí, ja que podria portar al món, juntament amb el senyal imprès a la carn, la mala nova de tot allò que, a Auschwitz, l’home ha estat capaç de fer de l’home.”