“La
tardor de 1978 una noia fosca va anar a parar a Los Angeles provinent d’un
poble que no sortia als mapes.
Hi va arribar amb un autobús Greyhound des d’aquell lloc que no figurava als mapes, les dues maletes trontollant al portaequipatges. Una noia d’enlloc i del no-res, i, si haguéssim preguntat a qualsevol dels altres passatgers, no li haurien vist cap cosa interessant, excepte, que era molt…, bé, molt negra. A part d’això, callada. Fullejava una novel·la de detectius gastada que el nòvio de la seva mare li havia regalat pels disset anys que es llegia per segona vegada per trobar-hi totes les claus que li havien passat per alt. A les àrees de descans, es posava aquest llibre sota el braç i caminava lentament en cercles per estirar les cames. Moguda. Al conductor de l’autobús li feia pensar en un guepard que volta per una gàbia. No l’hauria sorprés gens ni mica saber que era corredora –aquell cos esvelt, com el d’un noi, aquelles cames llargues-. L’home fumava el cigarret i l’observava rodejar l’autobús, volta rere volta. Quina llàstima, aquelles cames amb aquella cara. Aquella pell. Déu meu, no havia vist mai una dona tan negra.”
Hi va arribar amb un autobús Greyhound des d’aquell lloc que no figurava als mapes, les dues maletes trontollant al portaequipatges. Una noia d’enlloc i del no-res, i, si haguéssim preguntat a qualsevol dels altres passatgers, no li haurien vist cap cosa interessant, excepte, que era molt…, bé, molt negra. A part d’això, callada. Fullejava una novel·la de detectius gastada que el nòvio de la seva mare li havia regalat pels disset anys que es llegia per segona vegada per trobar-hi totes les claus que li havien passat per alt. A les àrees de descans, es posava aquest llibre sota el braç i caminava lentament en cercles per estirar les cames. Moguda. Al conductor de l’autobús li feia pensar en un guepard que volta per una gàbia. No l’hauria sorprés gens ni mica saber que era corredora –aquell cos esvelt, com el d’un noi, aquelles cames llargues-. L’home fumava el cigarret i l’observava rodejar l’autobús, volta rere volta. Quina llàstima, aquelles cames amb aquella cara. Aquella pell. Déu meu, no havia vist mai una dona tan negra.”
