“L’Ajarry va morir enmig del cotó, envoltada per les borres
de les flors, que se li bressolaven al voltant com les onades escumoses d’un
mar embravit. L'última del seu poblat, va caure de genolls als solcs a causa d’un
nòdul al cervell, mentre li rajava sang del nas i una escuma blanca li cobria
els llavis. Com si hagués pogut morir en un altre lloc.”
“Havien rebut la mateixa hospitalitat de can Randall, on les
aberracions eren tan habituals i rutinàries com un canvi de temps, i tan
imaginatives per la seva monstruositat que la ment es resistia a assumir-les.”
NATIONAL BOOK AWARD 2016
PREMI PULITZER 2017
