“I Barcelona se m’oferia canalla i creient. Encara ho pensó,
però llavors m’ho semblava a l’engròs. Trobava que entre la seva plegadissa hi
ha les barcelones d’Ocanya i de la Moreneta, dels motivats i dels petancalímpics
esparracats. La meva particular Verge de la Llet, et volia vestida de núvia i
de putarrassa, transvestida i agenollada, maradedéu trobada, oracle i antre que
proveïes l’anorac planetari. Sagrada i familiar, encarística i miraculosa, eres
la ciutat que em veia renéixer. De carambola, jo era una emanació teva, un
producte de la teva gestació perpètua. Pura misèria mental. Cas com un cabàs, gàrgola
desafiant, refugi de Josafats i d’Onofres –els peluts gegants de comarques-,
eres l’ou com balla dels meus somnis imperibles i truculents. Misèria total
irremissible. Faig llumetes amb l’encenedor-llanterna. Eres per venir-hi de
bombes, i de rebaixes. Érem l’hòstia consagrada, per l’obrer i pel burgès, la
xarranca on llençar la pedra, arronsar la gamba i jugar i jugar fins l’infinit,
tot mirant d’arribar al cel. Horror. Deu ser per la cervesa calenta. Aquests
pensaments, aquest to d’aquella època. Pedant.”
· Molt
Recomenable aquesta novel·la autobiogràfica!!!
