“Arribats a aquest punt, potser cal que doni algunes explicacions sobre
l’amor, destinades sobretot a les dones, per què les dones no entenen bé què és
l’amor en els homes, es mostren constantment desconcertades per l’actitud i els
comportaments d’ells, i de vegades arriben a la conclusió equivocada que els
homes són incapaços d’estimar, perceben rarament que la mateixa paraula amor
engloba, en l’home i en la dona, dues realitats radicalment diferents.
En la dona l’amor és una potència, una potència generadora, tectònica,
l’amor quan es manifesta en la dona és un dels fenòmens naturals més imponents
que pot oferir la natura, s’ha de veure amb temor, és un potència creadora del
mateix ordre que un terratrèmol o un canvi climàtic, és a l’origen d’un nou
ecosistema, d’un nou entorn, d’un nou univers, pel seu amor la dona crea un món
nou, uns petits éssers aïllats xipollejaven en una existència incerta i vet
aquí que la dona crea les condicions d’existència d’una parella, d’una entitat
social, sentimental i genètica nova, amb vocació d’eliminar qualsevol traça
dels individus preexistents, aquesta nova entitat ja es perfecta en la seva
essència...”