“L’única cosa que la Roser sabia del seu avi era que havia
plantat aquell roser a la paret de davant de casa com a regal de noces per a l’àvia.
El roser feia unes roses clares i escabellades, tan plenes de pètals que
semblaven una ferida de bala. Aquelles flors desprenien una olor dolça i
embafadora com un verí, i les abelles es marejaven.”
Premi Documenta 2017
