sábado, 2 de febrero de 2019

Només nit – John Williams


“Aleshores, mentre caminava pel carrer desbordant aquell profund vespre d’estiu, li va venir aquella solitud tan singular que només se sent en la impersonalitat monstruosa d’una multitud, aquella sensació incomparable de solitud pura que mai no es coneix en unes altres circumstàncies. La figura solitària en una monòtona extensió de desert no està tan sola com el que està perdut en la infinitat d’una ciutat plena de gent. El que està sol al desert és sempre conscient de la seva significació, per petita que sigui, i la seva relació amb l’espai que pot veure. Però el solitari en-mig d’un eixam nombrosíssim perd la consciència de si mateix com a individu. Els centenars de cossos desconeguts que el pressionen sense saber-ho, els centenars d’ulls estranys que el miren a la cara sense expressió ni reconeixement, les veus que parlen per damunt d’ell i al voltant seu, però mai amb ell… és aquí on rau l’autèntica solitud. D’aquestes coses era vagament conscient mentra anava rodant i es deixava portar.”



Nota: Aquesta es la primera novel.la de l’autor (“Nothing But the Night, 1948) de les sis que va escriure a la seva curta però molt prolífica trayectòria: també he llegit d’ell la meravellosa “Stoner”. No puc fer altra cosa que recomenar-ho.-

Edicions 62 – Traducció Anna Llisterri – 141 pàgines.