“Aleshores, mentre caminava pel carrer desbordant aquell
profund vespre d’estiu, li va venir aquella solitud tan singular que només se
sent en la impersonalitat monstruosa d’una multitud, aquella sensació incomparable
de solitud pura que mai no es coneix en unes altres circumstàncies. La figura
solitària en una monòtona extensió de desert no està tan sola com el que està
perdut en la infinitat d’una ciutat plena de gent. El que està sol al desert és
sempre conscient de la seva significació, per petita que sigui, i la seva
relació amb l’espai que pot veure. Però el solitari en-mig d’un eixam
nombrosíssim perd la consciència de si mateix com a individu. Els centenars de
cossos desconeguts que el pressionen sense saber-ho, els centenars d’ulls
estranys que el miren a la cara sense expressió ni reconeixement, les veus que
parlen per damunt d’ell i al voltant seu, però mai amb ell… és aquí on rau l’autèntica
solitud. D’aquestes coses era vagament conscient mentra anava rodant i es
deixava portar.”
Nota: Aquesta es la primera novel.la de l’autor (“Nothing
But the Night, 1948) de les sis que va escriure a la seva curta però molt prolífica
trayectòria: també he llegit d’ell la meravellosa “Stoner”. No puc fer altra
cosa que recomenar-ho.-
Edicions 62 – Traducció Anna Llisterri – 141 pàgines.