lunes, 28 de enero de 2019

Canteu, esperits, canteu – Jesmyn Ward


“Viure al camp m’ha ensenyat unes quantes coses. M’ha ensenyat que després del primer esclat ple de vida, el temps ho consumeix tot: rovella la maquinària, fa envellir els animals fins que els cauen el pèl i les plomes i panseix les plantes. Un cop a l’any, si fa no fa, ho veig en el Pa; veig com els anys el fan més prim; els tendons li sobresurten, més durs i rígids, cada any. Els seus pòmuls indis, durs. Però des de que la Ma va caure malalta, he après que el dolor també pot fer-ho, això. Pot consumir una persona fins que només és pell i ossos i una capa prima de sang. Que pot menjar-se’t les entranyes i inflar-te parts del cos de forma desmesurada: els peus de la Ma semblen globus d’aigua a punt d’esclatar.”

“La frase no em para de donar voltes al cap com un ratpenat que bat les ales i topa als racons d’unes golfes.”


Nota: Jesmyn Ward (1977) es l’única dona que ha guanyat el prestigiós premi literari National Book Award, i no només això sino que és la primera escriptora que ha rebut el guardó en dues ocasions (la segona amb aquesta molt recomenable novel·la). Ja hi ha que la compara amb William Faulkner, paraules majors… Missisipí a flor de pell. Chapeau!
Molt bona la traducció al català de Josefina Caball per a Edicions del Periscopi, també publicada en castellà per Sexto Piso amb el títol de “La canción de los vivos y los muertos” (no confondre, tot i que la temàtica és curiosament molt similar, amb “Los vivos y los muertos” – Joy Williams que també podreu trobar en aquest bloc AQUI).-