“Viure al camp m’ha ensenyat unes quantes coses. M’ha
ensenyat que després del primer esclat ple de vida, el temps ho consumeix tot:
rovella la maquinària, fa envellir els animals fins que els cauen el pèl i les
plomes i panseix les plantes. Un cop a l’any, si fa no fa, ho veig en el Pa;
veig com els anys el fan més prim; els tendons li sobresurten, més durs i
rígids, cada any. Els seus pòmuls indis, durs. Però des de que la Ma va caure
malalta, he après que el dolor també pot fer-ho, això. Pot consumir una persona
fins que només és pell i ossos i una capa prima de sang. Que pot menjar-se’t
les entranyes i inflar-te parts del cos de forma desmesurada: els peus de la Ma
semblen globus d’aigua a punt d’esclatar.”
“La frase no em para de donar voltes al cap com un ratpenat que
bat les ales i topa als racons d’unes golfes.”
Nota: Jesmyn Ward (1977) es l’única dona que ha guanyat el
prestigiós premi literari National Book Award, i no només això sino que és la
primera escriptora que ha rebut el guardó en dues ocasions (la segona amb
aquesta molt recomenable novel·la). Ja hi ha que la compara amb William
Faulkner, paraules majors… Missisipí a flor de pell. Chapeau!
Molt bona la traducció al català de Josefina Caball per a
Edicions del Periscopi, també publicada en castellà per Sexto Piso amb el títol
de “La canción de los vivos y los muertos” (no confondre, tot i que la temàtica
és curiosament molt similar, amb “Los vivos y los muertos” – Joy Williams que també
podreu trobar en aquest bloc AQUI).-