THE SONG OF THE OLD MOTHER
I
rise in the dawn, and I kneel and blow
Till the seed of the fire flicker and glow;
And then I must scrub and bake and sweep
Till stars are beginning to blink and peep;
And the young lie long and dream in their bed
Of the matching of ribbons for bosom and head,
And their days go over in idleness,
And they sigh if the wind but lift a tress:
While I must work because I am old,
And the seed of the fire gets feeble and cold.
LA CANÇÓ DE LA DONA VELLA
Em llevo a l’alba i vento, agenollada, el foc
fins que el xic espurneig centelleja amb fulgor;
i també he de fregar, d’enfornar i d’escombrar
fins que els estels no obrin els seus ulls per mirar;
i mentrestant les joves somnien als seus llits
en com apariar cintes damunt del cap i el pit,
i passen els seus diez en la indolencia
tot sospirant si el vent desfà una trena:
i jo he de treballar perquè sóc vella
i el caliu de la cendra s’afebleix i es refreda.
NOTA: Aquest poema pertany a THE WING AMONG THE REEDS (“El
vent entre les canyes”) – 1899. Traducció al català de Josep M. Jaumà.
