divendres, 19 de maig de 2017

Gang-Bang


Enrique Bunbury & Nacho Vegas… and Co.
El Tiempo de las cerezas
30 de noviembre de 2006
Gran Teatre del Liceu
Barcelona

diumenge, 7 de maig de 2017

Germà de gel – Alicia Kopf


ICEBLINK

“Iceblink és una llum blanca que apareix prop de l’horitzó, sobretot a la part inferior dels núvols baixos, resultant de la reflexió de la llum en un camp de gel situat immediatament a sota. Aquest efecte lumínic va ser apreciar tant pels inuits com pels exploradors que buscaven el pas del Nord-oest per orientarlos i navegar de manera segura.

Preguntant-me per quin és el viatge, o la intriga que regeix aquesta narració, intueixo que hi ha alguna cosa a descubrir, i fins que no ho faci no podré tancar-la. Hi ha d’haver una conquesta. De moment el territorio no m’és visible. Si ho fos, no escriuria. No és un viatge banal, ni més segur que el dels exploradors: sento que m’hi jugo la vida. Les trames i els personatges prefabricats dels escriptors se’m fan estranys de la mateixa manera que m’és imposible saber el passat i el futur de les persones amb qui ens creuem. Vénen a nosaltres i se’n van, sense que sovint entenguem el significat de la seva arribada i del seu comiat. Ells porten a dins les seves trames, i sovint no ens fan partícips de les figures que estan creant. Les accions dels altres, i de vegades les nostres mateixes, ens són un misteri. Les narracions en tercera persona són tanques de seguretat. Els narradors omniscients, pura arrogància. Potser penso això perquè no sóc escriptora, només una exploradora de les meves possibilitats textuals, que són limitades. La narració com a lloc on construir ficcionalment la memòria, que és construida, parcial, voluble, i que serà reinventada de nou en el text i per això sempre és destruïda de nou en el text. Aquella destral amb què trencar el mar gelat que ens habita.
     Symsonia.”