dissabte, 22 d’octubre de 2016

Marcovaldo – Italo Calvino

“Els carrers i les avingudes s’obrien inmenses i desertes com càndides goles entre les roques de muntanya. Qui sap si la ciutat, amagada sota aquell abric, continuaba essent la mateixa o si, durant la nit, l’havien canviada per una altra? Qui sap si sota aquells muntets  blancs encara hi havia les gasolineres, els quioscos, les parades del tramvia i si no hi havia només sacs de neu? Marcovaldo, mentre caminava, somiava que es perdia en una ciutat diferent: en canvi, el seus passos el duien precisament a la seva feina de cada dia, al magatzem de sempre, i, passada la porta, el peó es va sorpendre de trobar-se una altra vegada entre aquelles parets sempre iguals, com si el canvi que havia anul·lat el mon de fora s’hagués estalviat només la seva empresa.”

Hivern (4.  LA CIUTAT PERDUDA EN LA NEU)