dissabte, 29 d’octubre de 2016

La clau - Junichiro Tanizaki


29 DE GENER

“La Ikuko va néixer el 1911 i per tant no té pas una figura occidentalitzada com la majoria de noies d’avui dia. De jove havia practicat el tennis i la natació i, per l’época en què va néixer, està molt ben proporcionada. Ara bé, no té formes arrodonides ni tampoc treu gaire pit ni cul, si bé té les cames prou llargues, no es pot pas dir que les tingui rectes. Sobretot hi té els turmells, enfora. A mi, però, més que les cames rectes i esveltes de les occidentals, m’agraden les cames tortes a l’estil japonès tradicional que em fan pensar en les de les meva mare o en les de la meva tia. No hi trobo cap gràcia, en les cames llargues i rectes com pals, i més que pits i culs que sobresurtin gaire,  m’agrada la lleu rodonesa de les formes de la imatge de Bodhisattva que hi ha al temple de Chuguji. M’havia imaginat que el cos de la Ikuko seria com aquell i a fe que no anava gens equivocat. El que no havia pogut imaginar-me, però, era la puresa de la seva pell. Per petita que sigui, tothom la deu tenir, una piga en algun lloc del cos; o una marca de naixement, o una taca… Però a ella, tot i que vaig buscar amb molta cura, no n’hi vaig poder trobar cap. Vaig girar-la de bocaterrosa i vaig mirar-li les natges i fins i tot el regueró d’entremig. Vaig quedar admirat de com havia arribat als quaranta-cinc anys, havent tingut una criatura, i sense haver-se fet la més mínima marca a la pell.”