“Entra a la llibrería i, mentre fa girar el torniquet, s’adona
que en cap moment no ha estat conscient que hi encaminava les passes. Entrar-hi
és sempre un perill de tarda evaporada, perquè podría ser (de fet sempre és
així) que no en sortís fins moltes hores més tard. Aquella llibrería, dividida
en dos grans magatzems, a banda i banda de carrer, i amb dues plantes
esplèndides, enormes, a cada un dels dos locals, l’atreu com un espectacle.
Sempre l’han seduït més les biblioteques i les llibreríes que no pas els
llibres en ells mateixos. Li agrada mirar aquelles esteses de lloms. Li agrada
acariciar les portades de les enciclopèdies i dels diccionaris, obrir-ne un a l’atzar
i mirar-ne els dibuixos, palpar les pàgines de cuixé lluent, ensumar els
papers, mirar de prop les lletres, veure’n les vores deformades, amb pels. Des
que, fa dos mesos, va decidir no anar a cap més exposició de pintura (les troba
totes tan mediocres…), s’ho mira tot com si fos una exhibició d’art i en cada
objecte descobreix aspectes insospitats.”
