dimarts, 11 d’octubre de 2016

Benzina – Quim Monzó

“Entra a la llibrería i, mentre fa girar el torniquet, s’adona que en cap moment no ha estat conscient que hi encaminava les passes. Entrar-hi és sempre un perill de tarda evaporada, perquè podría ser (de fet sempre és així) que no en sortís fins moltes hores més tard. Aquella llibrería, dividida en dos grans magatzems, a banda i banda de carrer, i amb dues plantes esplèndides, enormes, a cada un dels dos locals, l’atreu com un espectacle. Sempre l’han seduït més les biblioteques i les llibreríes que no pas els llibres en ells mateixos. Li agrada mirar aquelles esteses de lloms. Li agrada acariciar les portades de les enciclopèdies i dels diccionaris, obrir-ne un a l’atzar i mirar-ne els dibuixos, palpar les pàgines de cuixé lluent, ensumar els papers, mirar de prop les lletres, veure’n les vores deformades, amb pels. Des que, fa dos mesos, va decidir no anar a cap més exposició de pintura (les troba totes tan mediocres…), s’ho mira tot com si fos una exhibició d’art i en cada objecte descobreix aspectes insospitats.”