 |
‘Lazarus
Wartet’ – Edgar Ende (1960)
|
“Com
la literatura, la música pot determinar un capgirament, una inversió emotiva,
una tristesa o un èxtasi absoluts; com la literatura, la pintura pot generar un
encís, una mirada nova sobre el món. Però només la literatura et pot donar
aquesta sensació de contacte amb una altre ment humana, amb la integritat
d’aquesta ment, les seves febleses i grandeses, les limitacions, les petiteses,
les idees fixes, les creences; amb tot el que l’emociona, li interesa, l’excita
o li repugna. Només la literatura et pot permetre entrar en contacte amb la
ment d’un mort, d’una manera més directa, més completa i més profunda del que
faria fins i tot la conversa amb un amic –per més profunda, per més duradora
que sigui una amistat, no et lliures mai, en una conversa, tan completament com
ho fas davant d’un full en blanc, adreçan-te a un destinatari desconegut-. I
per descomptat, quan es tracta de literatura, la bellesa de l’estil la
musicalitat de les frases, tenen la seva importància; la profunditat de la
reflexió de l’autor, l’originalitat del seus pensaments, no són menyspreables;
però un autor és, abans que res, un ésser humà, present en els seus llibres,
tant si escriu bé com malament, en definitiva poc importa, l’essencial és que
escrigui i que estigui, efectivament, present en els seus llibres .”
Submissió
Michel
Houellebecq
