Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de les finestres
estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit.
L’estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist.
Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells.
Potser l´últim encert és –abraçat a tu-
deixar que els trens se’n vagin en la nit.
Horarios nocturnos – Joan Margarit
Acostado a tu lado, oigo los
trenes.
Cruzan mi
frente sus fugaces luces
rasgando
el horror tibio de esta noche.
La pausa
de silencio me deja una luz roja,
una nota
sobre este pentagrama
de cables
y de vías oscuras y brillantes.
Acostado
a tu lado,
oigo cómo
se alejan con el ruido más triste.
Quizá me
he equivocado no subiendo a uno de ellos.
Quizá el
último acierto
sea
-abrazado a ti-
dejar
pasar los trenes en la noche.
