jueves, 9 de abril de 2015

Mequinenza - 1971

“No sospitaven que la majoria es farien vells, que molts moririen encara amb aquella angoixa a l’ànima; no sospitaven que tenien al davant tretze anys de lluita incerta, atrapats en aquella ratera. L’Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d’insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, tenaç en la seva defensa, havia aconseguit d’irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d’alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l’escollit de Déu retratat a les monedes... Un llarg camí cap a la desolació que el vell Nelson travessava aquella tarda del 1971 mentre baixava pel carreró de les Ànimes.”
Camí de sirga
Jesús Moncada  
(Pág.244 – Edicions 62)


“No sospechaban que la mayoría envejecerían, que muchos iban a morir con aquella angustia metida en el alma; no sospechaban que tenían ante sí trece años de lucha incierta, atrapados en aquella ratonera. Estanislau ignoraba que podía disponer de miles de noches de insomnio para rumiar y asentar en la memoria las amargas estaciones del calvario durante el cual la villa, tenaz en su defensa, había conseguido irritar, comenzando por las del gobernador de la provincia, las bolsas testiculares de toda la jerarquía estatal: las apolilladas de los funcionarios polvorientos y pálidos; las reblandecidas con agua bendita de los politicastros tecnócratas y devotos; las empapadas en alcohol de los espadones sangrientos; las momificadas, con una esvástica cosida a la piel, del elegido de Dios retratado en las monedas… Un largo camino hacia la desolación que el viejo Nelson cruzaba aquella tarde de 1971 mientras bajaba por el callejón de las Animas.”

(De la traducción al castellano, Joaquim Jordà – Pág.278 - Anagrama)


Imagen: Embarcación que navega tirada de una sirga mediante personas, posteriormente mediante animales que para el caso venía a ser lo mismo. Técnica utilizada principalmente en la navegación fluvial.